Carlos E. Montoya, arquitecte: «El nou espai de columbaris a Barcelona apropa la memòria dels éssers estimats dins la ciutat»
El disseny d’espais funeraris no és un repte habitual per a un arquitecte. Tot i així, Carlos E. Montoya, amb una trajectòria destacada que inclou projectes emblemàtics com el Centro Cívico y Cultural Plaza de la Libertad a Medellín, va assumir amb passió i profunditat conceptual el repte de liderar la transformació de la cripta de l’església de Sant Joan Bosco en el Mausoleu Metropolità de Barcelona. Un espai únic que vol apropar el record dels éssers estimats al dia a dia de la ciutat.
Una nova manera d’entendre la memòria a través de l’arquitectura
En aquesta entrevista, Montoya comparteix els detalls d’aquest projecte innovador, dissenyat per l’arquitecte Vicenç Brossa i amb el suport tècnic de l’empresa constructora Norad. A través de les seves respostes, descobrim com la llum, els materials nobles com el marbre i el simbolisme atemporal es combinen per redefinir la nostra relació amb la memòria, la pèrdua i la transcendència.
Des de les primeres idees conceptuals fins als reptes tècnics i normatius, el director i coordinador d’aquest projecte ens convida a reflexionar sobre l’impacte emocional i arquitectònic d’aquest mausoleu urbà.
Espai innovador de columbaris urbà
Ha estat vostè responsable de diferents treballs d’arquitectura, entre els quals destaca l’icònic Centro Cívico y Cultural Plaza de la Libertad, a Medellín, durant la seva etapa a Colòmbia. És el Mausoleu Metropolità de Barcelona la seva primera incursió en el disseny d’espais funeraris?
Efectivament, he treballat en projectes molt diversos. Però aquesta és la primera vegada que col·laboro en el disseny d’un espai de columbaris urbà com el Mausoleu Metropolità de Barcelona.
Projecte arquitectònic per a la història
Quina va ser la seva primera impressió en conèixer la naturalesa d’aquest encàrrec?
El primer que vaig pensar va ser com d’insòlit era l’encàrrec. No és comú dissenyar espais per honorar la memòria de aquells que ja no hi són entre nosaltres. Sobretot perquè molts d’aquests llocs porten dècades, fins i tot segles, sense renovar-se.
Record des de la vida
Ara que fem una aproximació al significat de construir un espai de columbaris innovador, des d’un punt de vista conceptual, quin diria que va ser el principal repte a l’hora d’abordar aquest projecte?
Volíem replantejar com recordem. No només des de la mort, sinó des de la vida. Abans, els enterraments es feien a les esglésies. Amb el temps, es van traslladar fora de les ciutats, cosa que obligava les famílies a desplaçar-se per honorar els seus éssers estimats. Aquest projecte vol canviar això, apropant aquest record al dia a dia i a la ciutat.
Columbaris en la vida quotidiana
El Mausoleu Metropolità de Barcelona té com a objectiu principal facilitar l’acte del record, creant un espai urbà i accessible. Com descriuria aquesta proposta?
Sí, així és, però el projecte va molt més enllà. La idea és evolucionar des dels espais tradicionals, com els cementiris situats a les afores amb la seva connotació grisa i distant, cap a un lloc ple de llum i proximitat. El nostre propòsit és que l’acte de recordar s’integri en la vida quotidiana. En essència, es tracta de canviar la perspectiva.
Relació del nou espai de columbaris amb la ciutat de Barcelona
Com van afrontar el repte de transformar una cripta en desús durant 50 anys en un espai de columbaris que aspira a ser un referent mundial en el sector?
L’enfocament va partir des de l’interior, analitzant la relació que el nou espai havia d’establir amb la ciutat. Era un repte important, tenint en compte que habitualment els edificis es conceben a partir d’una relació exterior-interior.
Com van aconseguir establir aquesta connexió entre el Mausoleu Metropolità de Barcelona i la ciutat?
La reflexió més important va sorgir quan ens vam posar a la pell de les persones que visitarien aquest espai per recordar els seus éssers estimats. Des de l’inici, vam dissenyar una rampa d’accés que planteja una connexió física i simbòlica amb l’espai. En baixar per la rampa, la inclinació natural del cap es pot interpretar com el reflex de la sensació de pèrdua i el procés d’introspecció associat al dol.
Un abraçada reconfortant en entrar
Què passa un cop l’usuari travessa el llindar i entra al mausoleu?
Volíem que l’entrada transmetés calidesa, com si fos una abraçada. Per això vam emprar fusta de roure, que ofereix aquesta sensació acollidora. Al cap i a la fi, tot el que toquem i veiem influeix en com ens sentim. I volíem que aquest espai reconfortés des del primer moment.
La llum, protagonista en l’arquitectura del Mausoleu Metropolità de Barcelona
Què troba el visitant quan entra al mausoleu pròpiament dit?
En accedir a l’espai dels columbaris, el visitant descobreix un lloc ple de llum, dissenyat amb cura per transmetre esperança i serenitat. La llum està pensada per projectar-se cap amunt, com un símbol de transcendència, d’aquesta energia eterna que associem amb la transmigració de les ànimes.
El disseny de l’espai, lluny de ser fosc o lúgubre, busca envoltar el visitant en un entorn càlid i acollidor. Volem que aquest espai recordi l’esperança d’una vida eterna i estableixi un vincle amb la memòria d’aquells que ens han precedit en aquest viatge. Les lluminàries circulars que coronen el mausoleu reforcen aquesta idea, transcendint cap a l’eternitat i connectant allò material amb l’espiritual.
La narrativa de la il·luminació dels columbaris
Un dels grans desafiaments de treballar en una cripta és l’absència de llum natural, i, tanmateix, la llum és un dels conceptes fonamentals que defineixen aquest projecte arquitectònic. Com van aconseguir integrar aquest element?
L’absència de llum natural era, sens dubte, un repte important. Però també era una oportunitat per explorar com la llum pot transformar un espai. La llum és vida, i vam voler que fos la gran protagonista del Mausoleu Metropolità de Barcelona. Aquest repte es va resoldre mitjançant un projecte d’il·luminació dissenyat amb una narrativa pròpia.
D’una banda, grans lluminàries circulars —una geometria perenne que evoca la idea d’eternitat— coronen l’espai, projectant una llum càlida i simbòlica. D’altra banda, els 12 vitralls, que representen les estacions de l’any i el cicle de la vida, omplen el mausoleu amb colors que transformen l’ambient i recorden la connexió entre la llum i l’esperança. La llum travessa fins i tot la densitat de la pedra, recordant-nos que les ànimes, com la llum, són energia sense principi ni final.
La llum de la serenitat i l’esperança
Parlem sobre les làmpades. Quin paper juguen en el disseny i el simbolisme del mausoleu?
La part superior del sostre dels columbaris és fosca, simbolitzant l’univers i l’infinit. En aquest context, les llums orbitals tenen un paper clau, tant estètic com simbòlic. La seva forma circular, sense principi ni fi, representa la continuïtat de la vida més enllà del pla material, associant-la amb la idea de transcendència en forma de llum. Aquestes luminàries i la seva forma circular evoquen elements de l’univers, connectant el nostre imaginari amb el cosmos i, alhora, amb les estrelles.
El disseny d’il·luminació s’estén també als columbaris: la llum comença al nivell més baix, on és més intensa, i es va suavitzant a mesura que puja. Això crea un efecte visual que convida el visitant a mirar cap amunt, reforçant la connexió entre el terra i el cel, entre allò material i allò espiritual. D’aquesta manera, simbolitzem un viatge cap a l’eternitat.
En definitiva, la il·luminació no és només una solució funcional. És essencial per generar una experiència emocional que transmet serenitat, esperança i una connexió espiritual única.
Vitralls del cicle de la vida: la llum com a metàfora del temps
Quina història expliquen els vitralls?
Els vitralls, dissenyats per l’artista Alfons Oller, narren el cicle de la vida a través de les estacions de l’any. Cada estació està representada per tres vitralls. Els colors càlids de l’estiu, els tons terrosos de la tardor, els freds de l’hivern i els verds i grocs de la primavera reflecteixen el temps com a testimoni de l’existència humana.
Com s’ha integrat la llum com a element central en la concepció arquitectònica del mausoleu?
Tot l’espai ha estat concebut per atorgar a la llum un protagonisme absolut. A més de les làmpades i els vitralls, destaca l’ús de materials com el marbre, que contribueixen a crear un ambient lluminós i acollidor. També hem incorporat algun detall de llum com els dos tòtems d’alabastre, ubicats al costat de la capella. L’alabastre és un material utilitzat durant el romànic per potenciar la llum en lloc del vidre tal com el coneixem avui. Aquests elements reforcen la idea de la llum com a símbol de transcendència i esperança.
Reptes en la construcció de l’espai de columbaris
Quins van ser els principals reptes durant el procés de construcció?
Els principals obstacles van ser les limitacions de l’espai i la normativa. Per exemple, va ser necessari reduir l’altura lliure de l’espai, fet que va implicar elevar la cota del mausoleu en relació amb la cota del carrer.
Un espai inclusiu
El Mausoleu Metropolità de Barcelona es presenta com un espai obert a totes les creences. Com s’ha aconseguit aquest enfocament inclusiu?
És un espai sagrat, ja que està situat a la cripta d’una església. Ara bé, ha estat dissenyat per ser obert a diferents sensibilitats i creences. El seu disseny permet que qualsevol persona s’hi senti còmoda i acollida.
A més, els columbaris comparteixen un disseny bàsic a la façana, amb l’única variació en l’ús de cinc tipus diferents de marbre. Cada porta porta una placa personalitzada amb el nom o els noms de les persones les urnes de les quals reposen al seu interior. Així es manté un equilibri entre uniformitat i personalització.
L’origen romà del terme ‘columbari’
L’etimologia del terme «columbari» resulta curiosa. Podem recordar d’on prové?
La paraula columbari ve del llatí i significa colomer. A la Roma antiga, les urnes funeràries es col·locaven en nínxols que recordaven els nius de coloms, i d’aquí prové el nom.
Marbre, la pedra del record i la veneració
Quins significats té el marbre, un material utilitzat des de l’antiguitat, en aquest nou espai de columbaris?
El marbre és una pedra associada al record i la veneració. Però, sobretot, expressa com pocs materials el concepte d’eternitat. Des de l’antiguitat, els arquitectes han seleccionat materials nobles i duradors per construir espais pensats per perdurar en el temps.
Pensem, per exemple, en les piràmides de l’Antic Egipte, els primers grans temples funeraris, que han sobreviscut mil·lennis. O pensem en el Taj Mahal, un altre mausoleu emblemàtic que continua sent admirat avui en dia. En aquest espai de columbaris a Barcelona, el marbre no només reforça aquest vincle amb la història, sinó que també aporta bellesa i solemnitat al record d’aquells que descansen aquí.
Marbre utilitzat en la construcció dels columbaris
Quins tipus de marbre s’han utilitzat en el Mausoleu Metropolità de Barcelona?
Al mausoleu s’han emprat cinc tipus de marbre: ivori, verd, marró emperador, roig Alacant i alabastre. A més, també hi ha l’opció d’utilitzar fusta, com a resposta a les múltiples sensibilitats que es poden tenir en relació amb el record o la memòria.
Arquitectura sòbria i emotiva
Amb tots els requisits conceptuals i les limitacions de l’espai, quin tipus d’arquitectura s’ha plantejat en aquest innovador espai de columbaris?
Es tracta d’una arquitectura sòbria, tranquil·la i funcional, dissenyada per donar resposta a les emocions de l’usuari. L’objectiu era crear un espai que transmetés solemnitat, dignitat i respecte, però també calidesa. Es volia permetre un retrobament amb el record allunyat de la sensació de pèrdua.
En aquest sentit, és interessant reflexionar sobre l’etimologia de la paraula recordar, que prové del llatí recordari, compost per re- (de nou) i cordis (cor). Simbòlicament, recordar significa portar alguna cosa de nou al cor. Aquest espai busca precisament això: permetre que l’acte de recordar els éssers estimats sigui una experiència reconfortant i propera. Ens allunyem del concepte de cementiri remot i solitari cap a un entorn acollidor i humanitzat.
Coordinació amb l’Arquebisbat de Barcelona
Com descriuria la col·laboració amb l’Arquebisbat de Barcelona, propietari de la cripta de l’església de Sant Joan Bosco?
Des del principi, la coordinació amb l’Arquebisbat de Barcelona ha estat molt fluida, marcada per un enteniment mutu i un treball conjunt per garantir que aquest espai reflecteixi tant la solemnitat pròpia de la seva ubicació com la innovació que caracteritza el projecte.
El record de les primeres civilitzacions
Un mausoleu urbà és, sens dubte, un projecte singular. Com encaixa aquest concepte en la nostra manera de recordar els éssers estimats?
Sí, des del començament hem parlat de la singularitat d’aquest projecte, però, en essència, el que estem fent és tornar a les formes primigènies de recordar aquells que ja no són amb nosaltres. En les primeres civilitzacions, com passava fa milers d’anys a l’actual Turquia, els morts eren enterrats a casa. Més tard, a les esglésies. I, posteriorment, en cementiris allunyats de la vida quotidiana.
Aquest espai de columbaris a Barcelona busca retornar-nos la memòria dels nostres éssers estimats al dia a dia, fent-la accessible i propera. Al cap i a la fi, la mort és part de la vida, i aquest projecte ho reconeix de manera natural. Aquest espai de columbaris urbà aporta un lloc de reflexió i rememoració al cor de la ciutat, on la memòria i el record es converteixen en part de la nostra quotidianitat.
La piràmide de l’església de Sant Joan Bosco de Barcelona
Quin vincle estableix el Mausoleu Metropolità de Barcelona amb l’església de Sant Joan Bosco?
L’arquitectura de Sant Joan Bosco té una forma gairebé piramidal, i la piràmide és un símbol molt potent que ha perdurat des de l’Antic Egipte. No crec en les casualitats i, en aquest sentit, aquest mausoleu no podria estar en un emplaçament més adequat que la cripta d’aquesta església, de la mateixa manera que les tombes estaven situades a la part inferior de les piràmides.
FOTOS: equip de comunicació del Mausoleu Metropolità de Barcelona / TEXT: Manel Torrejón (màrqueting digital Mausoleu Metropolità de Barcelona)
