“El Mausoleu Metropolità de Barcelona m’ha donat tranquil·litat”
Prendre decisions sobre el destí de les cendres d’un ésser estimat no sempre és fàcil. En aquesta entrevista, l’Isabel García, una veïna de Barcelona, comparteix la seva experiència en triar el Mausoleu Metropolità de Barcelona com el lloc on descansarà el seu marit. Un espai de columbaris proper, cuidat i pensat per al record, que li ha donat tranquil·litat a ella i a la seva família.
Index
L’opció de la incineració
Sempre vau tenir clar, el teu marit José i tu, que volíeu una incineració?
Quan parlàvem d’aquest tema, ho teníem clar: faríem incineració. Quan ja estava molt malalt i no hi havia res a fer, encara ho va tenir més clar. Als meus fills els vaig dir: ara porto les cendres a casa, i quan arribi el moment, ens ajunteu als dos i porteu les nostres cendres a la muntanya. Era una manera de parlar, és clar, però el que els volia dir era que fessin el que consideressin més adient.
Un espai de columbaris al barri de Navas a Barcelona
Com vas conèixer el Mausoleu Metropolità de Barcelona?
Una amistat del barri de Navas em va parlar d’un espai nou amb columbaris. Em va picar la curiositat, així que vaig demanar hora perquè m’ho expliquessin bé. Hi vaig anar, el vaig veure… i em va agradar! La Laura em va atendre de meravella.
Tranquil·litat per una bona decisió
Què et va cridar més l’atenció d’aquest espai de columbaris urbà?
Jo sempre he dit que no vull donar feina. D’aquí aquella expressió de: «Feu el que considereu amb les cendres». Però quan vaig veure el Mausoleu, hi vaig pensar una mica més… i vaig concloure que la manera que més m’agradava de no donar feina era, precisament, aquesta.
Què els vas dir als teus fills sobre la teva decisió?
Els vaig dir que m’havia agradat i que era un espai que teníem al barri. «És apañadito«, recordo que els vaig dir.
Arquitectura i il·luminació de l’espai de columbaris
Què et va sorprendre més del Mausoleu Metropolità de Barcelona?
El que més em va sorprendre és que no semblava gens un espai funerari. És un espai molt bonic, amb una il·luminació preciosa. Ens va encantar a tots.
Un lloc de memòria que va agradar a tothom
Us va encantar a tots? Hi vas anar amb els teus fills a veure l’espai de columbaris?
Sí, hi vaig anar amb els meus fills, la meva nora i el meu gendre.
Tots contents, per tant.
Sí, així és. Tant ens va agradar, que n’he parlat amb algunes amigues.
Quins comentaris recordes de les amigues que han vist aquest espai de memòria?
Els va agradar. Van tenir una reacció similar a la meva: no s’esperaven un espai així, tan bonic.
Un vincle especial amb l’església de Sant Joan Bosco
El Mausoleu Metropolità de Barcelona és al barri. El tens ben a prop de casa.
Sí, per a mi era molt important tenir-lo a prop, poder visitar l’espai quan em vingui de gust, amb tota la facilitat del món. A més, l’església de Sant Joan Bosco també té un valor sentimental per a la nostra família, perquè és on es va casar la meva filla.
Una cerimònia molt familiar
Heu introduït ja l’urna a dins de columbari?
Encara no. Ho farem a l’estiu, que tindrem aquí a Barcelona el meu net, que ara és a l’estranger. Serà una cerimònia molt familiar, amb la participació del mossèn de la parròquia de Sant Joan Bosco.
Destí final de les cendres
On conserves ara les cendres?
Les tinc a casa. Quan el vam incinerar a Montjuïc, vaig voler portar-lo a casa. Era el que sentia que volia fer en aquell moment. La funerària va dipositar les cendres en un recipient de marbre que en facilita la conservació. I aquesta urna la tinc en una habitació plena de fotos de la família.
Un espai de columbaris pensat per al record
Ara sents que la millor manera de recordar en José és en un espai com el que ofereix el Mausoleu Metropolità de Barcelona?
Sí, és tan senzill com que, en descobrir aquest espai de columbaris, em va agradar i vaig sentir que era un lloc ideal. Em va agradar, i per a mi és important poder fer les coses al meu gust i a la meva manera.
Què sents en saber que en José descansarà al Mausoleu Metropolità de Barcelona?
Tranquil·litat. És un espai bonic i proper, i sento que és la millor decisió, també pensant en els meus fills.
