Marbre per recordar des del cor
Al Mausoleu Metropolità de Barcelona, l’arquitectura més innovadora treu profit d’un dels materials més antics i simbòlics de la història: el marbre. Aquesta pedra noble, associada des de fa mil·lennis al record i a l’eternitat, és un dels fils que connecten la nostra arquitectura amb la memòria.
Index
Marbre, una tradició mil·lenària que es manté viva
Des de les tombes ciclàdiques fins als grans mausoleus com el Taj Mahal, el marbre ha estat el material escollit per honrar la memòria dels qui ja no hi són entre nosaltres. Per la seva bellesa. Per la seva durabilitat. I per tot allò que transmet: serenor, solemnitat i permanència. Fer-lo servir avui en les portes dels columbaris és una forma de connectar-nos amb aquesta tradició profunda i universal.
Els marbres del Mausoleu Metropolità de Barcelona
Cada varietat de marbre disponible en el nostre espai de columbaris no només aporta valor estètic: també té una funció emocional i simbòlica. Al Mausoleu Metropolità de Barcelona hi trobem:
- Marbre ivori, de tons suaus i elegants, que aporta llum i calidesa.
- Marbre marró emperador, profund i terrós, que evoca solidesa i respecte.
- Marbre roig Alacant, càlid i intens, vinculat a la força vital.
- Marbre verd, natural i serè, que connecta amb la renovació i l’esperança.
- Marbre ònix translúcid, que deixa passar la llum i transforma l’espai amb una subtilesa gairebé espiritual.
A més, també hi ha disponibles opcions en fusta, una alternativa càlida i propera que respon a la diversitat de sensibilitats que acompanyen el dol.
El marbre com a símbol
“El marbre o la pedra connecten amb la idea de perpetuitat”, afirma Carlos E. Montoya, director i coordinador del projecte arquitectònic en una entrevista en el blog. És la pedra que millor expressa el concepte d’eternitat. No es degrada amb el temps. No passa de moda. Amb el marbre, aquest innovador lloc de memòria s’inscriu en una tradició d’espais que han sobreviscut segles sense perdre la seva bellesa.
Què aporta el marbre al nostre espai de columbaris?
A diferència del que es podria esperar d’un espai funerari, el Mausoleu Metropolità de Barcelona no és fosc ni distant. És càlid i lluminós. El marbre hi juga un paper clau: reflecteix la llum de manera suau, amplifica l’espai i genera una atmosfera de pau. Aquí, la pedra no pesa. El que fa és acompanyar. És una pedra que dona forma al record, sense fer soroll, però deixant empremta.
Una arquitectura que emociona
L’arquitectura del nostre espai de columbaris a Barcelona és dissenyada per acompanyar emocionalment les persones en el moment del comiat i el record. L’accés revestit en fusta de roure, la rampa que simbolitza un viatge personal i introspectiu, els vitralls que evoquen el cicle de la vida… Tot plegat, es parla de dol, però també d’esperança. I en aquest relat, el marbre encaixa a la perfecció. Perquè no és només arquitectura: és un llenguatge. No és només bellesa: és consol.
Recordar des del cor
És interessant reflexionar sobre l’etimologia de la paraula recordar, que prové del llatí recordari, format per re- (de nou) i cordis (cor). Simbòlicament, recordar significa “tornar a passar pel cor”. El Mausoleu Metropolità de Barcelona s’ha concebut des d’aquesta idea: permetre que el record sigui una experiència propera, reconfortant i plena de sentit. Ens allunyem del concepte de cementiri fred i distant, i oferim un entorn acollidor on la memòria no pesa, sinó que acompanya.
Una història escrita amb marbre
Al llarg de la història, el marbre ha estat un material estretament vinculat a l’arquitectura funerària. La seva bellesa, durabilitat i càrrega simbòlica l’han convertit en un element clau per honrar la memòria dels difunts. Aquest recorregut històric n’és una bona mostra:
- Civilització ciclàdica (ca. 3000–2000 aC). Figures antropomorfes de marbre —els anomenats ídols ciclàdics— han estat trobats a tombes d’aquest període. Petites, estilitzades i sovint femenines, aquestes peces podien tenir un valor ritual vinculat amb la protecció o la connexió amb el més enllà.
- Grècia clàssica (segles V–IV aC). Els grecs van perfeccionar l’ús del marbre en l’arquitectura funerària. Les esteles —lloses verticals de marbre amb relleus— i els naïskos —petits temples esculpits que emmarcaven la figura del difunt— mostraven escenes familiars i retrats idealitzats, que buscaven preservar la memòria i l’honor del difunt. A la necròpolis del Ceràmic d’Atenes —el gran espai d’enterrament públic de la ciutat— aquestes peces expressaven memòria, respecte i prestigi social.
- Alt Imperi Romà (segles I aC – III dC). El marbre blanc va esdevenir el material predilecte per a sarcòfags, urnes i làpides destinats a les elits. Decorats amb escenes mitològiques i retrats, simbolitzaven la puresa, l’eternitat i el prestigi social.
- Època paleocristiana i medieval. El marbre i altres materials nobles com l’alabastre van seguir presents en esglésies i monestirs. Sepulcres i làpides mantenien viva la tradició d’un material associat a la llum, la transcendència i la memòria perdurable.
Una pedra amb futur
El marbre ens parla d’allò durador, d’allò que val la pena recordar. Al Mausoleu Metropolità de Barcelona, aquest material mil·lenari continua transmetent significat, memòria i bellesa en un espai que uneix innovació arquitectònica amb una profunda connexió amb la tradició.
