L’estiu, en tres vitralls de llum
Hi ha moments que no necessiten paraules. Com un capvespre d’estiu, quan el sol s’acomiada a poc a poc. Instants en què tot sembla al seu lloc i tot respira amb plenitud. Aquesta mateixa sensació és la que transmeten els tres vitralls dedicats a l’estiu al Mausoleu Metropolità de Barcelona: un petit poema visual fet de llum, intensitat i harmonia.
Són tres imatges dins d’un conjunt més gran: 12 vitralls —tres per a cada estació de l’any— que reflecteixen el cicle de la vida a través de llum, formes i paisatges evocadors.
Index
Un espai per viure la memòria amb llum
En el Mausoleu Metropolità de Barcelona, el record pren una altra forma. És un espai de columbaris diferent: obert a tothom, inclusiu i ple de llum. Un lloc de serenitat, al cor de la ciutat, on la memòria conviu amb la vida que passa a fora. Aquí, la llum i l’arquitectura parlen sense presses.
Els vitralls hi tenen un paper essencial. Recorren les parets d’una sala rectangular, tenyint l’espai amb una llum i unes imatges que remeten a la sortida i la posta del sol. Moments de començament i de comiat, que ens connecten amb aquelles persones que hem estimat. Com un rellotge silenciós, els vitralls marquen el pas del temps amb colors i formes que simbolitzen el cicle vital. No són només ornament: donen a la memòria una presència serena i plena de sentit.
L’estiu, etapa de plenitud
L’estiu ocupa un lloc central en aquest relat. És el moment de la plenitud. Els vitralls ho expressen amb tons càlids i intensos que omplen l’espai d’energia i vitalitat. La llum travessa les imatges i les fa vibrar suaument, com si la memòria prengués cos.
Tres imatges que celebren la vida
Els tres vitralls d’estiu són la culminació lluminosa del viatge que recorre les estacions.
La Farga de l’Arion
Una olivera mil·lenària. Potser la més antiga de Catalunya. Representa arrels profundes, saviesa, resistència. Una metàfora viva de la continuïtat. (Spherorama frontal)
L’atri de la fàbrica Casaramona
Una arquitectura que s’obre al cel. El vitrall convida a mirar amunt. Els arcs i les formes evoquen una força que no es veu, però que hi és ben present. (Spherorama zenital)
El mercat del Parc Güell
El modernisme més viu i popular. Un espai obert, ple de color, on la vida quotidiana i l’art es donen la mà. (Spherorama frontal)
Una obra pensada per ser viscuda
El fotògraf i arquitecte Alfons Oller Coderch ha capturat aquests espais amb una tècnica immersiva —l’spherorama— que converteix cada vitrall en una finestra oberta a una emoció. No és només arquitectura. És una manera de viure un espai amb els ulls i amb l’ànima.
Cada detall està pensat per suggerir, no per donar respostes tancades. Perquè sigui el visitant qui descobreixi, a poc a poc, un significat propi. Com una conversa sense paraules.
Una llum que parla al cor
A diferència d’un cementiri tradicional, el Mausoleu Metropolità de Barcelona proposa un altre camí: recordar des de la vida. Fer-ho amb llum. Amb bellesa. Amb un paisatge visual que acompanya.
Els vitralls d’estiu no narren una història concreta. Però en suggereixen moltes. Amb llum, amb silenci i amb plenitud.
