Riscos emocionals d’escampar les cendres
Quan mor una persona estimada, moltes famílies es plantegen escampar-ne les cendres en un lloc significatiu. Pot semblar un gest poètic, senzill, gairebé alliberador. Però abans de fer-ho, convé aturar-se un moment i pensar què implica realment per a la nostra salut emocional i la manera com volem recordar l’ésser estimat.
Index
Sense possibilitat de tornar enrera
Escampar les cendres és un acte irreversible. No hi ha marxa enrere. Un cop fet, ja no hi haurà un lloc físic on anar a retrobar-se amb la persona estimada. Això pot generar, amb el temps, una sensació de buit o fins i tot de pèrdua doble: la de la persona, i la del lloc on sentir-la a prop.
Tenir un espai concret —com un columbari— ajuda a canalitzar el dol. Permet tornar-hi sempre que calgui, sentir la presència d’aquella persona i mantenir viva la connexió. Sense aquest punt de referència, hi ha qui pot sentir que el record es difumina amb el temps i que manca un espai segur on expressar el dolor.
Dificultat per compartir el record
Quan escampem les cendres, perdem l’oportunitat de crear un ritual compartit i recurrent amb la família o els amics. Un espai fix facilita tornar-hi junts, compartir anècdotes, fer gestos senzills —una pregària, unes paraules, uns instants de silenci— que reforcen els vincles i ajuden a guarir el dolor emocional plegats.
Sense aquest lloc compartit, cadascú viu el dol de manera més solitària, i això pot accentuar la sensació d’incomprensió o aïllament.
La memòria es pot fer més fràgil
A vegades pensem que escampar les cendres pot alleujar la pena i el dolor que ens provoca el record de la persona estimada. Però també pot passar que aquest record perdi força. Sense un punt concret, els rituals familiars per homenatjar la persona desapareixen o es fan més difusos.
Amb el temps, pot ser més difícil transmetre la memòria a les noves generacions. Els néts, els nebots, potser no sabran on anar ni com mantenir viu el vincle.
Dificultat per tancar el dol
Moltes persones expliquen que, després d’escampar les cendres, senten que han «perdut» definitivament aquell ésser estimat. El dol necessita un procés gradual, amb espais per plorar, recordar i, a poc a poc, transformar la tristesa en pau.
Sense un lloc estable per fer aquest camí, és més fàcil que el dol quedi obert, amb la sensació de no haver-nos acomiadat del tot.
Columbaris: un espai de record proper i acollidor
Si busquem un homenatge íntim i digne, sense renunciar a un espai proper, els columbaris urbans —com els del Mausoleu Metropolità de Barcelona— ofereixen un entorn de pau, accessible, on la memòria perdura. Allà cada visita pot esdevenir un petit ritual que dona sentit al record i ajuda a cuidar la salut emocional de tota la família.
Recordar necessita un lloc, un temps i una comunitat. Abans de decidir on dipositarem les cendres, val la pena preguntar-nos què ens pot aportar més calma i continuïtat: un gest efímer o un espai pensat per acompanyar-nos tota la vida.
