30/11/2025

Columbaris urbans: més enllà del cementiri

Recordar els éssers estimats en un espai de memòria no hauria d’anar lligat només al cementiri. A Barcelona ja disposem d’una alternativa més propera i innovadora: els columbaris urbans. Es tracta d’una opció que apropa la memòria al cor de la ciutat i permet viure el dol amb la naturalitat i proximitat d’un espai ben accessible.

Del record a casa al cementiri: una mirada històrica

Durant segles, els morts formaven part de la vida quotidiana dels vius. A Çatalhöyük, un dels assentaments neolítics més antics coneguts, les restes s’enterraven sota el terra de les llars. Més endavant, els enterraments es van situar a tocar de les esglésies. I finalment, van passar als cementiris, ja als afores de les ciutats. Així, cada pas feia que el record quedés una mica més allunyat de la vida diària.

Els columbaris urbans tanquen aquest cercle i ens retornen una proximitat perduda: la possibilitat de recordar sense haver d’allunyar-nos.

Un canvi en marxa: gairebé la meitat són incineracions a Espanya

El 2023, gairebé el 48% de les defuncions a Espanya van acabar en cremació. Una xifra que no ha deixat de créixer i que reflecteix un canvi cultural profund. Tot i així, encara manquen espais dignes i accessibles per conservar les cendres i mantenir viu el record.

En aquest context, els columbaris urbans donen resposta a una necessitat real: un lloc segur, proper i respectuós per preservar la memòria.

Mausoleu Metropolità de Barcelona: memòria al cor de la ciutat

Al barri de Navas, el Mausoleu Metropolità de Barcelona acull més d’11.500 columbaris a la cripta de l’església de Sant Joan Bosco. És un espai innovador que no es concep com un cementiri, sinó com un memorial urbà: un lloc per viure el record sense una solemnitat distant, al cor mateix de la ciutat.

Urbà i quotidià: el record sense desplaçaments als afores

Visitar un cementiri sol implicar trajectes llargs i visites esporàdiques. El nostre espai de columbaris, en canvi, forma part del barri. S’hi pot anar a peu, en bici o en metro. I això transforma la relació amb la memòria: no cal esperar una data concreta per recordar en un espai dedicat. Pots fer-ho després de la feina, en una passejada de diumenge o en qualsevol moment que ho necessitis.

Així és com el record deixa de ser un fet excepcional i torna a formar part de la vida quotidiana.

Arquitectura amb emoció: un espai que fa companyia

La diferència amb un cementiri no és només la ubicació. Un altre tret distintiu important és l’arquitectura. El projecte s’ha concebut per acompanyar emocionalment cada pas del visitant.

La rampa d’accés convida a la introspecció. El vestíbul, amb fusta de roure, té la calidesa d’una abraçada. I a l’interior, la llum i els materials nobles creen un ambient que inspira calma i esperança. Tot s’ha pensat —com pots comprovar en aquesta entrevista— perquè l’espai parli al cor.

La llum com a fil conductor del consol

En una cripta sense llum natural, la il·luminació esdevé la gran protagonista. Les lluminàries circulars evoquen l’eternitat i el cosmos. Els vitralls d’Alfons Oller, inspirats en les estacions de l’any, evoquen el pas del temps i el cicle de la vida.

Allò que podria haver estat absència i foscor es transforma en un llenguatge universal d’esperança i consol.

Un espai digne i inclusiu, obert a totes les creences

Tot i estar situat a la cripta d’una església, el Mausoleu Metropolità de Barcelona no és un espai reservat a una fe concreta. És inclusiu i acull persones de totes les creences i sensibilitats.

Les portes de marbre que custodien cada urna aporten dignitat i uniformitat, mentre que les plaques amb noms i els diferents tipus de marbre permeten personalitzar. Així, el conjunt manté l’harmonia i, alhora, respecta cada història personal. La llum i els símbols universals dialoguen amb tothom, més enllà de qualsevol frontera religiosa.

Un dol més humà i proper

El dol no ha de ser un pes solemne ni un silenci imposat. Al nostre espai de memòria, es viu amb calma i afecte. L’absència no és buit, és vincle. I la memòria no aclapara, acompanya.

En aquest entorn urbà, acollidor i tranquil, el dol es converteix en una experiència més humana i propera.

Nous rituals per recordar

Cada persona viu el dol de manera diferent. Per això, aquest mausoleu urbà ofereix un entorn que facilita gestos íntims i senzills. Pots dedicar uns minuts de silenci davant del columbari, deixar que els records i els pensaments flueixin, o portar amb tu una fotografia o un objecte amb significat personal.

Compartir la visita amb la família també pot ser un ritual en si mateix: intercanviar records, explicar una anècdota o, simplement, estar junts en silenci. Els vitralls, amb els seus colors i formes, acompanyen aquesta vivència i conviden a la reflexió.

A diferència del cementiri, on la visita sol estar vinculada a dates concretes, aquí hi pots tornar quan ho necessitis. No cal esperar un dia assenyalat ni organitzar un desplaçament llarg. El record es viu al teu ritme, en qualsevol moment, i això el fa més natural i més proper a la vida quotidiana.

La veu de les famílies: pau i gratitud

Les famílies que hi han confiat coincideixen en una idea: han trobat un espai de memòria immillorable. En destaquen la proximitat, l’harmonia de l’arquitectura i la llum que ho impregna tot.

Molts agraeixen poder viure el dol sense haver d’anar a un cementiri llunyà ni afrontar trajectes llargs i freds. Un espai urbà de columbaris els ofereix un entorn segur i proper, on el record es viu amb calma i sense distància. Aquí, el dol es transforma en un sentiment de pau i de gratitud.

De la solemnitat distant a un record proper i viu

El cementiri no desapareix, però ja no és l’única opció. Els columbaris urbans obren un nou camí: més propers, integrats a la ciutat i pensats per acompanyar emocionalment.

Al cor de la ciutat, el Mausoleu Metropolità de Barcelona dona forma a aquesta nova manera de recordar: més viva, més humana i més esperançadora.