Per què la cremació ja és majoritària a Espanya
Fa no tant, la cremació era una opció minoritària a Espanya. Avui, ja supera la meitat de les defuncions. Aquest canvi respon a una manera diferent d’entendre el comiat, la memòria i la relació amb els nostres éssers estimats.
Index
La cremació a Espanya: de pràctica minoritària a majoritària
Durant anys, la cremació va ser poc habitual. La majoria de famílies optaven per la inhumació, sovint per tradició o per costum. Però aquesta realitat ha anat canviant de manera progressiva.
Les dades ho mostren amb claredat. Segons els informes de la patronal del sector funerari PANASEF, el 2017 la cremació representava el 38,43% de les defuncions a Espanya. El 2024, ja arriba al 50,11% i supera per primera vegada la inhumació. No és un canvi puntual, sinó una tendència sostinguda que s’ha anat consolidant any rere any.
Aquest creixement no respon a un únic motiu. És el resultat de canvis socials i culturals que han anat transformant la manera com entenem el comiat.
Un canvi en la relació amb la religió
Durant molts anys, la incineració era del tot al marge de la tradició cristiana. Per a moltes famílies, senzillament no era una opció.
A partir de la segona meitat del segle XX, aquesta situació comença a canviar. L’Església catòlica autoritza la cremació el 1963 i, amb el temps, en concreta les condicions. Com hem explicat en el blog, la posició actual del Vaticà sobre la cremació ha evolucionat al llarg de les últimes dècades.
A mesura que la societat es transforma, també ho fa la manera de viure la religió. El comiat deixa d’estar tan lligat a una única tradició i passa a dependre més de la decisió de cada família.
Avantatges pràctics de la cremació
Més enllà de la religió, hi ha motius de caire pràctic que han fet créixer la cremació. Les famílies canvien de ciutat o de país, i sovint ja no mantenen un vincle fort amb el lloc on han viscut els seus ascendents durant generacions.
La cremació posa les coses més fàcils. Permet valorar amb calma què fer amb les cendres i adaptar el comiat a cada situació familiar.
En un moment delicat, moltes famílies volen opcions que simplifiquin la presa de decisions.
La voluntat de decidir en vida
Cada vegada més persones volen deixar certes decisions parlades abans que arribi el moment. No només per organització, sinó per evitar dubtes als familiars i amics que hauran de prendre decisions i gestionar el comiat.
Aquesta manera de fer es coneix com a prenecessitat. Consisteix a deixar previstes amb temps decisions com si es vol cremació o inhumació, el tipus de comiat o el lloc on reposaran les cendres.
No es tracta d’anticipar-se per por, sinó de fer-ho amb calma i amb criteri. De deixar-ho clar perquè, quan arribi el moment, no calgui decidir de manera precipitada.
Donar forma al record
La cremació ha deixat de ser una excepció per convertir-se en una opció habitual. Però aquest canvi no elimina la necessitat de trobar una manera de recordar.
Quan el cos ja no hi és, cal donar forma al record i trobar-hi un lloc. Un espai on anar, un punt de referència per a la memòria.
En aquest sentit, columbaris urbans com els del Mausoleu Metropolità de Barcelona responen de manera pràctica a aquesta realitat. Permeten tenir les cendres en un lloc accessible, dins la ciutat, i faciliten que el record es mantingui present en el dia a dia.
Potser el que ha canviat no és només la pràctica, sinó la manera com volem mantenir el vincle amb els nostres éssers estimats.
